Albert's Updates en-US Tue, 22 Apr 2025 13:31:15 -0700 60 Albert's Updates 144 41 /images/layout/goodreads_logo_144.jpg Rating850023555 Tue, 22 Apr 2025 13:31:15 -0700 <![CDATA[Albert Martínez i Cuadras liked a review]]> /
Albert Martínez i Cuadras liked Laura's review of Xenia, tienes un wasap:
Xenia, tienes un wasap by Gemma Pasqual i Escrivà
"Me'l van deixar les nenes de la tutoria. super d'adolescents i molt fluixet."
]]> Comment289102629 Fri, 04 Apr 2025 03:37:02 -0700 <![CDATA[Albert made a comment on Oriol’s status]]> /read_statuses/9269260855 Albert made a comment on Oriol’s status

Ostres, el títol està malament. Es diuen 'Analectes' i no 'Anacletes'. Anacleto, mi sobrino. ]]> Review7456945610 Wed, 02 Apr 2025 11:21:47 -0700 <![CDATA[Albert added 'Realismo especulativo: Un taller de un día']]> /review/show/7456945610 Realismo especulativo by Grahan Harman Albert gave 4 stars to Realismo especulativo: Un taller de un día (Paperback) by Grahan Harman
Aquest llibre és una transcripció de les conferències i els debats que es van dur a terme el 27 d'abril del 2007 a la Universitat de Goldsmiths sota el títol "Speculative Realism". Va acompanyat d'un estudi introductori de Rodrigo Menchón que avalua l'aportació d'aquest corrent de pensament a la metafísica del segle XXI, més de 10 anys després.

A través de les conferències i els debats es veu clarament com Ray Brassier i Quentin Meillassoux calcen d'un peu molt diferent que Graham Harman i Iain Hamilton. Els dos primers volen pensar una realitat autènticament independent de l'ésser humà, mentre que els altres antropologitzen d'alguna manera "el Gran Defora" - com diu Meillassoux. Això es veu especialment clar amb Hamilton, que du el correlacionisme a les relacions entre els objectes: ja no és només l'ésser humà que coneix els objectes, sinó que aquests es coneixen també entre ells.

A banda d'això, la qualitat filosòfica de Meillassoux és aclaparadora comparada amb la dels altres. És una autèntica llàstima constatar que dels quatre, és precisament aquest el que menys ha produït posteriorment. A més, la resta de conferenciants ho saben - és precisament a partir de la publicació de 'Després de la finitud' que es va organitzar la conferència.

Prop de 20 anys després, el projecte d'un realisme metafísic filosòfic digne del segle XXI segueix obert, i aquests filòsofs que el 2007 eren efervescents ja s'han consagrat i han teixit ponts amb altres pensadors materialistes que segueixen explorant els camins que es van obrir a Goldsmiths (des de Markus Gabriel fins a Catherine Malabou, per citar només dos exemples).

L'estudi introductori de Rodrigo Menchón és molt il·lustratiu per un lector que no sàpiga res del realisme especulatiu i vulgui endinsar-s'hi, però és contradictori que sigui el pròleg d'aquest llibre, que requereix precisament conèixer amb certa profunditat el pensament dels quatre autors. És especialment significativa la bibliografia que adjunta Menchón de cada autor, on es llisten totes les obres de cada autor, encara que no hagin estat traduïdes al castellà.

En general, aquest llibre és interessant per veure les beceroles del nou materialisme metafísic del segle XXI, que en aquest primer moment va adoptar el nom de 'realisme especulatiu'. Els diàlegs que es creen entre els quatre pensadors són sorprenentment profunds, i en rares ocasions cauen en l'escolasticisme típic de l'acadèmia contemporània (cosa que no passa quan intervenen altres assistents). És un bon text per qui vulgui aprofundir en el pensament metafísic del segle XXI. ]]> Review7444282225 Sat, 29 Mar 2025 03:08:35 -0700 <![CDATA[Albert added 'Time without Becoming']]> /review/show/7444282225 Time without Becoming by Quentin Meillassoux Albert gave 3 stars to Time without Becoming (Kindle Edition) by Quentin Meillassoux
En aquesta curta conferència, Meillassoux resumeix el seu pensament de manera summament esquemàtica. Destaca especialment la crítica del correlacionisme i acaba arribant al principi de factualitat. En general, com a conferència divulgativa és interessant, però no afegeix res de nou pel lector que ja conegui 'Després de la finitud'.

Pel que fa a l'article posterior, d'Anna Longo, es tracta d'una comparació entre l'epistemologia de Deleuze i la de Meillassoux. La comparació és evident (del famós esdevenir sense temps es passa al temps sense esdevenir), però al final les dues posicions queden divorciades: cap de les dues pot defensar a la vegada el poder de veritat de la ciència i el poder creatiu de la ment humana. ]]> Review7431022014 Mon, 24 Mar 2025 10:13:53 -0700 <![CDATA[Albert added 'Metafísica y ficción de los mundos sin ciencia']]> /review/show/7431022014 Metafísica y ficción de los mundos sin ciencia by Quentin Meillassoux Albert gave 5 stars to Metafísica y ficción de los mundos sin ciencia (Paperback) by Quentin Meillassoux
En aquesta conferència, Quentin Meillassoux du a terme un autèntic exercici de filosofia aplicada (a la literatura). A partir del seu famós 'principi de factualitat', critica la resolució popperiana i kantiana de problema de Hume. Segons Meillassoux, Popper no ha estat capaç de veure que el problema de la inducció no és un problema epistemològic sinó ontològic, i s'ha sentit satisfet dient que no és estrany que les coses canviïn i que la ciència ha de poder explicar-les en un futur. Per altra banda, Kant rebat a Hume en el seu propi terreny i s'imagina un món ontològicament impossible: si no existeixen les lleis naturals, llavors tampoc pot haver-hi regularitat de la consciència i, per tant, el món desapareix.

L'autèntica genialitat de Meillassoux rau en com respon a aquesta crítica kantiana: segons ell, se cenyeix a una llei probabilística per respondre a Hume. El que diu Kant és que, si les lleis de la natura fossin canviants, llavors, 'de facto' haurien de canviar. Però aquesta argumentació no despulla el món completament de lleis naturals, sinó que se l'imagina encara amb una llei: la llei de la probabilitat que si una cosa pot passar, llavors ha de passar amb certa freqüència. Meillassoux elimina fins i tot aquest principi i es queda amb un món que ell anomena "ficció dels mons sense ciència".

Seguidament, esmenta exemples d'autors que han explorat aquesta possibilitat (i, provocativament, planteja la possibilitat que visquem a aquest món). Res ens impedeix pensar un món on les lleis de la natura poden canviar, però on, de fet, no ho fan regularment. I si aquest pensament és completament lògic (més que el de Kant i el de Popper), llavors cal explorar-lo, ni que sigui per interès especulatiu. El Meillassoux d'aquesta conferència és imperdible, i encara més pel fet que aconsegueix un llenguatge clar, sense metàfores ni tautologies, sense perdre profunditat filosòfica. ]]> Review7421471217 Thu, 20 Mar 2025 23:12:19 -0700 <![CDATA[Albert added 'Speculative Grammatology: Deconstruction and the New Materialism']]> /review/show/7421471217 Speculative Grammatology by Deborah Goldgaber Albert gave 4 stars to Speculative Grammatology: Deconstruction and the New Materialism (Speculative Realism) by Deborah Goldgaber
Deborah Goldgaber proposa rellegir el terme 'arxi-escriptura' de Derrida en clau materialista. Aquesta interpretació es troba en la línia d'altres lectures de Derrida que l'acosten al que s'ha anomenat el "nou materialisme", i que inclou autors com Catherine Malabou, Quentin Meillassoux o Karen Barad. Es tracta d'una interpretació que rema en contra del Derrida acadèmic que s'ensenya a les universitats i que pretén entendre el terme 'trace' no com la marca inesborrable de la falta de presència, sinó com una inscripció que pot, ella mateixa, ser desconstruïda.

Goldgaber comença per ressituar Derrida com un pensador que possibilita el que Meillassoux anomena "el gran exterior", i que col·loquialment es podria entendre com 'la realitat'. Així, "il n'y a pas de hors-texte" ja no vol dir que no hi ha res que pugui escapar de l'empremta de la petjada, sinó que aquest "gran exterior" és també llegible en clau de text. A través d'argumentacions semblants a aquesta, Goldgaber va obrint el camí per una concepció de l'arxi-escriptura que pugui acabar-se convertint en ontològica.

És precisament aquest el punt d'arribada del llibre. Goldgaber posa exemples com el dels anells dels arbres: una forma d'inscripció que permet llegir la realitat prefenomènica. Per Goldgaber, el l'arxi-escriptura defineix el fet que la realitat mateixa s'inscriu en la matèria i, per tant, que pot ser rellegida infinitament. Dic rellegida perquè, en un gest típicament derridià, renuncia al realisme ingenu al·legant que cada lectura nova d'aquestes traces és una iteració, una refundació d'aquest passat anterior a la consciència humana.

Aquest llibre és acadèmic des del principi fins al final, no té cap voluntat de ser llegit pel públic no especialitzat. El geni intel·lectual de Goldgaber és innegable, però sovint es deixa endur massa per l'academicisme i cau en la trampa de creure que fer dir les coses a Derrida les legitimarà més que si les diu ella. La filosofia que elabora és brillant i la crítica que fa del concepte de plasticitat de Malabou (un dels pilars del nou materialisme) és formidable, però renuncia a fer-la en primera persona i fa servir el Derrida de 'De la Gramatologia' per amagar-se de les estocades del contrari. ]]> Review7399359401 Thu, 13 Mar 2025 01:39:25 -0700 <![CDATA[Albert added 'Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano']]> /review/show/7399359401 Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano by Martha C. Nussbaum Albert gave 3 stars to Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano (Paperback) by Martha C. Nussbaum
Martha Nussbaum elabora en aquest llibre un breu resum de la seva visió de l'enfocament de les capacitats, teoria ètica que ha creat en diàleg amb altres pensadors, especialment l'economista Amartya Sen. Aquesta visió pretén posar al centre de la reflexió ètica i política la pregunta "què són els éssers humans capaços de fer?" per tal d'incentivar al màxim les seves capacitats i assegurar, així, que tinguin una vida digna.

L'enfocament de les capacitats, tal com el concep Nussbaum, passa per definir primer les capacitats bàsiques o més importants. N'hi ha algunes, a més, que són fecundes: engendren altres capacitats (com ara la de tenir una educació bàsica). És per això que l'autora elabora una llista de deu capacitats primordials que han de servir per avaluar el nivell de vida dels diferents estats. Primer de tot cal traspassar un llindar bàsic en cadascuna d'aquestes capacitats per tal d'assegurar que no s'estan vulnerant els drets humans. A partir d'aquí, la mateixa llista (que no és tancada i pot ser objecte de debat) es pot fer servir per continuar avaluant els estats i comparar-los.

Nussbaum parteix de la idea que no hi ha uns estats "desenvolupats" i d'altres "en desenvolupament", sinó que tots tenen mancances en algunes de les capacitats i que, per tant, tots tenen marge per desenvolupar-se. Una lectura que redueixi el nivell de benestar de la societat al seu PIB és insuficient, defensa l'autora. De fet, argumenta que els indicadors quantitatius sempre fallen a l'hora d'avaluar el nivell de vida dels estats, i que caldria virar la reflexió cap a indicadors de caràcter qualitatiu. La seva proposta de les capacitats s'emmarca dins aquest gir.

El llenguatge de Nussbaum a aquest llibre és simple i planer, els exemples clars i la seva proposta sòlida. L'enfocament de les capacitats té la virtut de conjuminar la defensa dels drets humans amb un cert liberalisme (segons Nussbaum, un cop s'asseguren i es fomenten les capacitats bàsiques, l'estat no ha d'intervenir directament en la vida privada de les persones). Tot i així, el seu desig de reduir tot l'espectre del debat polític a una qüestió gairebé escolàstica sobre quines capacitats fomenten els estats i quines no desprèn un tuf del reductivisme que ella mateixa critica. El món que ella somia (declaradament, a més) en què els filòsofs s'adscriuen a la teoria capacitista i les discrepàncies es donen només en els detalls és un somni monolingüe digne d'una política que té al·lèrgia a l'alteritat. ]]> Review7257951515 Mon, 27 Jan 2025 07:40:18 -0800 <![CDATA[Albert added 'Perspectivismo e multinaturalismo na América indígena (Coleção Argonautas)']]> /review/show/7257951515 Perspectivismo e multinaturalismo na América indígena (Coleçã... by Eduardo Viveiros de Castro Albert gave 2 stars to Perspectivismo e multinaturalismo na América indígena (Coleção Argonautas) (Portuguese Edition) by Eduardo Viveiros de Castro
Viveiros de Castro demostra en aquest capítol que pensa la cultura ameríndia des d'una òptica molt diferent de l'antropologia clàssica. En comptes de donar per bona la distinció entre cultura i natura occidental (en què hi ha una sola natura, però infinites cultures o "maneres de veure-la"), fa un autèntic exercici de pensar des del punt de vista amerindi i capgira aquest esquema. Pels amerindis hi ha una sola cultura (a saber, la cultura humana) i moltes natures. D'aquesta manera, un animal és un home: ell veu el món des de la cultura humana, l'únic que canvia és que és un animal. En altres paraules: nosaltres som als animals el que els animals són a nosaltres.

Des d'aquesta òptica, el xamanisme es revela com la capacitat d'entendre l'altre, de pensar amb ell profundament. En comptes de pensar la natura com l'origen de la cultura, els amerindis pensen la cultura com l'origen de la natura i com a conseqüència n'obtenen un profund relativisme natural. La perspectiva natural (és a dir, genètica) és el que canvia el món, que és sempre el mateix. Aquesta manera de pensar la realitat revela que el binomi natura-cultura no té per què ser com l'hem pensat i que, com diu de Castro: "la diferència és de món, no de pensament". ]]> Review7257924940 Sun, 26 Jan 2025 22:58:37 -0800 <![CDATA[Albert added 'El astillero']]> /review/show/7257924940 El astillero by Juan Carlos Onetti Albert gave 3 stars to El astillero (Paperback) by Juan Carlos Onetti
Onetti presenta la història de Larsen, un pocapena a qui entabanen amb la direcció d'una drassana en decadència que sobreviu a base d'estafes i pillatge. Larsen es creu la mentida del futur gloriós de la drassana, de reviure els dies en què la feina de cap li hagués reportat un bon sou i una posició de poder. Aquests dies, però, s'allunyen a poc a poc i ja només en queda una ombra.

Els seus dos sequaços negocien amb pescadors que venen a robar peces de la drassana abandonada a canvi d'un peatge. Aquesta dinàmica entufa tot el negoci i, malgrat que Larsen pretén fer-se el milhomes i posar ordre, el costum i l'hàbit d'uns treballadors que emplenen les hores fingint que revisar papers esgrogueïts en calaixos empolvorats és la feina que necessita la drassana per remuntar l'acaben vencent.

La promesa del futur mai arriba i Larsen va acceptant lentament que l'únic que li queda per fer allà és deixar-se arrossegar per l'esperit dels seus treballadors i convertir-se en un supervivent. Onetti il·lustra amb una prosa magistral aquesta caiguda en un relat ple de salts temporals inadvertits i amb un narrador que, malgrat que parla en primera persona, mai s'acaba revelant. ]]> Review7258044756 Sun, 26 Jan 2025 04:09:45 -0800 <![CDATA[Albert added 'PENSAMIENTO POSFUNDACIONAL, EL']]> /review/show/7258044756 PENSAMIENTO POSFUNDACIONAL, EL by Oliver Marchart Albert gave 4 stars to PENSAMIENTO POSFUNDACIONAL, EL (Spanish Edition) by Oliver Marchart
A partir de la diferència ontològica heideggeriana, Marchart proposa la diferència política (entre el fet polític i la política). La seva idea és que el pensament postfonamental expressa no la falta de fonament (això seria un mer "antifonamentalisme" que acabaria derivant en un nihilisme), sinó el fet que el fonament és absent. En altres paraules: el que hi ha al fonament és l'absència mateixa de fonament i, per tant, el terreny de l'ésser esdevé un terreny de disputa. Amb aquest marc teòric Marchart fa un autèntic exercici d'història de la filosofia i emmarca quatre pensadors contemporanis en aquest moviment postfonamental.

Rancière i la seva noció d'esdeveniment, Lefort i el conflicte que existeix a la base del fet social, Baidou i la gràcia de la contingència, i Laclau i la impossibilitat de la societat són quatre exemples de filosofia política postfonamental. Després d'aquesta trajectòria per la història recent de la filosofia política francesa, Marchart proposa entendre la política com una ontologia, és a dir: com l'autèntic terreny de la disputa pel fonament d'allò que és real i allò que no ho és. Partint de la diferència heideggeriana, doncs, s'han invertit els termes: ja no és la diferència ontològica la que funda les diferències òntiques, sinó la diferència política la que funda la diferència ontològica.

Aquest llibre és un autèntic exercici d'exegesi de la filosofia contemporània i, com a tal, excel·leix. Cal llegir-lo amb nocions bàsiques sobre els pensadors amb els quals dialoga perquè dona per fet que el lector domina l'argot de la filosofia postfonamental. ]]>